Som un grup plural de gent independent i transversal políticament tot i que la gran majoria no militem en cap partit polític, persones que, amb diferents orígens i estretament implicades en el moviment independentista, hem participat activament en la primera etapa de l’actual procés d’independència de Catalunya.

Gent compromesa molt directament, des de les 554 Consultes sobre la independència (iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, fins a la consulta de Barcelona el 10 d’abril de 2011), la 1a. Conferència Nacional per l’Estat Propi (Palau de Congressos de Montjuïc, de Barcelona el 30 d’abril de 2011) o la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana (Palau Sant Jordi de Barcelona, 19 de març de 2012).

Gent que des del 2012 fins ara hem esmerçat molt de temps i energies per aconseguir la unitat de les forces independentistes.

Gent que el 9 de novembre de 2014 (9-N) votàvem, amb prop de 2 milions de persones, en una consulta que, amb una pregunta complexa, però, amb un resultat de lectura inequívoca, va permetre visualitzar els fruits de la feina feta durant els anys anteriors.

Gent que va votar el 27 de setembre de 2015 convençuts que participàvem en unes eleccions plebiscitàries.

Gent que el 6 i 7 de setembre de 2017, quan el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat, pensàvem que marcava el camí a la desconnexió, el punt de no retorn.

Gent que el 20 de setembre de 2017, quan a primera hora del matí ens vam assabentar que la policia entrava a la Conselleria d’economia, vam reaccionar sense ni pensar-ho i, automàticament, de manera improvisada ens hi vam plantar davant, fins que, cap a mitja nit, els “líders socials” van desmobilitzar la concentració.

Gent que la vigília de l’1-O vam ser als centres de votació fen-t’hi la vetlla i preparant l’endemà, guardant i posant les urnes, essent a les meses, votant i vivint l’èxit de l’1-O. Rebent i resistint els brutals embats dels repressors cossos policíacs.

Gent que el 3 d'octubre de 2017 érem al carrer disposats a seguir endavant.

Gent que el 10 d’octubre de 2017, davant del Parlament de Catalunya, vam viure emocionats, la fallida declaració d’independència, feta pel President Puigdemont.

Gent que vam anar a la plaça de Sant Jaume exigint el canvi de banderes.

Gent que, una vegada més, el 27 d'octubre, vam tornar davant el Parlament de Catalunya quan aprovava la declaració d’independència.

Gent que el 21 de desembre de 2017 vam votar, amb més dubtes que certeses, alguna de les tres forces independentistes, per intentar evitar que l'aplicació del 155 encara fes molt més mal. Com ho vam tornar a fer el 14 de febrer de 2021.

Gent que el 30 de gener de 2018, quan el Parlament havia d’investir al MH Carles Puigdemont i el seu president va suspendre la sessió indefinidament, vam confirmar que teníem mala peça al teler.

Gent que no hem parat de treballar, pensant i fent propostes per avançar, adreçant-les a qui pertocava comandar.

Gent que, durant aquests darrers 5 anys, hem hagut de fer la travessia del desert polític, però que no hem perdut l’esperança d’alliberar-nos ni la il·lusió de viure en un país millor.

Gent que sabem, com sabíem l’any 2009, que la veritable força del moviment per la independència és la gent, som tots i cadascú de nosaltres, i que tot depèn de nosaltres, de la nostra capacitat d’organitzar-nos, d’estirar entitats i partits i de no permetre cap nou pas enrere.

I, sobretot, som gent amb voluntat de seguir lluitant, convençuts de la necessitat de continuar el procés d’independència, amb un nou full de ruta -de país- que dissenyi l’estratègia necessària per aconseguir la constitució efectiva de la República catalana al més aviat possible.