Perquè és la continuadora de la Primera Conferència Nacional per l’Estat Propi celebrada el 30 d’abril de 2011, al Palau de Congressos de Montjuïc. Aquella primera Conferència va servir per aprovar el Full de ruta que ens va portar fins el 2015 i per iniciar el procés de creació de l’ANC, fundada l’any següent. Aquesta segona ha de servir per definir un Full de ruta de país que en el marc del Moviment per la independència, proposarà una estratègia compartida per tot l’independentisme. Molts dels primers convocants d’aquesta Segona Conferència ja van ser-ho de la Primera, de 2011.
Des de www.mxi.cat, clicant el botó de “inscriu-te” i omplint el formulari que s’obrirà.
Un cop inscrit, clicant “participa” tindràs accés als dos documents bàsics: Full de Ruta i Reglament de funcionament de la Conferència. La pàgina està habilitada per enviar esmenes a aquests dos documents. Tots els inscrits estan cridats a participar en l’acte de cloenda de la 2a Conferència, que se celebrarà el 18 de maig de 2024.
L’objectiu de la 2a Conferència és posar en marxa la segona etapa del Moviment per la Independència, que té per objectiu final instaurar la República Catalana en territori propi, com estat independent i membre de la Unió Europea.
Aquesta Conferència es finança amb l’aportació que els participants faran en el moment de la inscripció per assistir a l’acte de cloenda: l’Assemblea General del Moviment per la Independència.
El Moviment per la Independència només té sentit si suma tot l’independentisme. Alguns dels convocants de la Conferència són membres de partits polítics i les propostes dels documents presentats contemplen el manteniment de les estructures autonòmiques perquè els partits treballin pel benestar de la ciutadania fins el moment en que es faci efectiva la independència. Sense els partits polítics no farem la independència, però és la gent, tots nosaltres, els que hem de recuperar la iniciativa i assegurar-nos que els partits faran bé les funcions que els pertoquin.
Com ja hem dit, L’MxI som tots, persones a títol individual, algunes que són membres de l’ANC i d’altres organitzacions polítiques i socials independentistes i altres no, però totes tenen com objectiu buscar la màxima complementarietat entre totes les organitzacions, generant sinèrgies que ens acostin a l’objectiu comú.
Com en la primera Conferència, la nostra convocatòria es dirigeix exclusivament a persones individuals. La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi no està condicionada per res ni per ningú.
L’estratègia de l’MxI es fonamenta en la necessària complementarietat de les estratègies dels principals partits independentistes amb les de la societat civil organitzada.
No hi ha impediments a aquesta doble afiliació. Fins i tot és convenient i recomanable.
Els acords signats per Junts i ERC amb el PSOE son perfectament compatibles amb la 2a. Conferència i la seva proposta de Full de ruta. Però els acords signats només tindran recorregut si la part catalana porta la iniciativa i va fent públiques les més que previsibles reticències i obstacles que de forma més o menys encoberta hi posen els socialistes.
En aquesta fase del procés, el Consell de la República ha de ser una de les grans Institucions de la República de Catalunya en construcció, que conjuntament amb tot l’independentisme ha de contribuir a la instauració efectiva de la República Catalana al més aviat possible.
Malgrat que no deixaran de ser unes eleccions autonòmiques, és important que la majoria del Parlament sigui independentista i, per tant, també ho sigui el govern, ja que hauria de ser durant la propera legislatura que es pugui passar a la fase d’instauració de la nova República catalana. Si ho treballem bé, han de representar el primer pas cap a la declaració del Parlament com a constituent, durant la legislatura, en el moment en que es donin les condicions per a mantenir la nova República catalana.
No. L'ANC es proposa fer una llista que seria una quarta llista independentista i l'MxI proposa treballar amb l’objectiu de crear les condicions per tal que el nou Parlament sorgit d’aquestes eleccions es declari com a Constituent de la República Catalana. Per això caldrà o bé que tot l’independentisme es presenti unit a les eleccions autonòmiques amb una única llista que aconsegueixi la majoria absoluta en vots i escons o que aquesta majoria s’aconsegueixi per la suma de vots i escons de les diferents llistes independentistes que concorrin a aquestes eleccions amb un punt comú en el seus programes que els comprometi a declarar el Parlament com a Constituent quan en el país es donin les condicions per fer efectiva i estable la instauració de la República, cosa que hauria de ser possible durant la propera legislatura, ja sigui com a resultat de la celebració d’un referèndum acordat amb l’Estat espanyol o després de constatar definitivament que aquesta via és impossible.
En aquell moment, el conjunt del Moviment per la Independència hauria de valorar si és millor dissoldre el Parlament i convocar eleccions amb caràcter plebiscitari o, si ja es parteix d’una majoria absoluta de vots i escons, passar directament a la instauració de la república catalana i a l’inici del procés constituent.
En aquell moment, el conjunt del Moviment per la Independència hauria de valorar si és millor dissoldre el Parlament i convocar eleccions amb caràcter plebiscitari o, si ja es parteix d’una majoria absoluta de vots i escons, passar directament a la instauració de la república catalana i a l’inici del procés constituent.
El camí de la independència passa per l’exercici de l’autodeterminació, que es pot fer mitjançant un referèndum acordat amb l’Estat espanyol o, si no és possible, mitjançant unes eleccions plebiscitàries. La Segona Conferència Nacional aportarà respostes per a l’exercici d’aquest dret compartit per una gran majoria de catalans.
Les eleccions plebiscitàries són unes eleccions amb un tema central i pràcticament exclusiu. Un tema fonamental comú en diverses candidatures. En unes eleccions normals cada candidatura porta un programa, en les plebiscitàries només hi ha un punt important. En aquest cas el punt únic d’aquesta llista de país serà la instauració de la República Catalana si treu més del 50% dels vots vàlids emesos.
El Full de ruta proposa que hi hagi un òrgan elegit des de la base del moviment, que tingui funcions de coordinació dels diferents fronts d’actuació i de representació davant la resta d’organitzacions que participin en els projectes previstos en el mateix Full de ruta.
L’MxI s’estructurarà per fronts. Els proposats en el Full de ruta són: Polític, Social, Institucional, Internacional, Projectes de país i Econòmic.
L’MxI treballarà per projectes que es classifiquen en: motors, essencials i estructurals. Els que hi participin tindran una gran autonomia de decisió i en cada projecte hi podran treballar conjuntament persones i associacions i organitzacions diverses (com l’ANC, els Consells Locals de la República, l’AMI, els CDR, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Coordinadora d’Associacions per la Llengua i moltes altres), cadascuna en aquells projectes més d’acord amb els seus objectius.
Cada projecte del Full de ruta haurà d’escollir tres representants que formaran l’equip coordinador del front corresponent. Cada equip coordinador de front escollirà tres representants que s’integraran en l’equip de coordinació general. Tres representants de cada grup d’actors -entitats de la societat civil, institucions republicanes a l’exili i partits independentistes- i tres representants de l’equip de coordinació general dels projectes, formaran el Secretariat nacional del Moviment per la Independència, que coordinarà les accions derivades de cada projecte i l’actuació dels tres grans actors del moviment
El Moviment per la Independència serà el que indica el seu nom: un Moviment, social i polític, sorgit i arrelat en la societat catalana. No serà una organització més en l’espai independentista. Vol ser l’espai comú de treball i de coordinació, a partir d’una estratègia compartida.