MxI | Comunicats

30è. COMUNICAT. ENTREM EN LA FASE DEFINITIVA

A partir de l’1 de juliol proper, la 2a Conferència entra en la fase definitiva que acabarà l’11 de setembre amb la convocatòria de l’assemblea general de tots els participants en les fases anteriors, en les que haurem debatut telemàticament el projecte de Full de ruta de país que vol ser la base de partida per elaborar el pla estratègic que ens porti fins la instauració definitiva de la República catalana en territori propi.

Aquesta assemblea general representarà l’acte de cloenda de la 2a Conferència i l’inici del procés de configuració dels equips que hauran d’impulsar els diferents projectes previstos en el Full de ruta i que, un cop redactats tots i implementats progressivament, aniran marcant el canvi de fase de les també previstes en el mateix Full de ruta.

L’acte de cloenda de la 2a Conferència per l’Estat propi hauria de marcar el final de la fase d’acumulació de forces i l’inici de la fase de creació de les condicions adequades, que desemboca en la fase de desenllaç i aquesta ens ha de portar a la fase constituent de la República catalana.

A diferència del Full de ruta sorgit de la 1a Conferència nacional per l’estat propi, aprovat el 30 d’abril de 2011 i que va ser adoptat per l’ANC en la seva assemblea fundacional (10 de març de 2012), en aquest Full de ruta no es fixa un calendari concret, sinó que es defineixen les condicions que s’han de complir per canviar de fase. La majoria dels projectes previstos s’han de realitzar durant la fase en la que entrem, però la resta de projectes s’han de treballar ja des d’ara per poder assegurar que la fase de desenllaç sigui un èxit. En qualsevol dels escenaris possibles, no podem improvisar res del que puguem preveure des d’ara. Per tant, ens hem de preparar per respondre adequadament a accions o actuacions de l’Estat espanyol i dels seus aparells repressors, les més que previsibles i les que ens puguin sorprendre.

Des d’ara fins l’1 de juliol, hem de saber preparar la crida a la participació de la fase definitiva d’aquesta 2a Conferència. En aquests moments posem en marxa la recollida de signatures de les persones que han estat actors de la primera etapa del procés d’independència i que, cadascuna en el seu àmbit, són prou influents com per assegurar una alta participació en aquesta fase i, sobretot, en l’acte de cloenda, previst inicialment pel 30 de setembre d’enguany, la vigília de la commemoració de l’1-O, la data que ha marcat la fita més important -fins ara- del nostre procés d’independència nacional.

La crida a la participació començarà en un acte que celebrarem la darrera setmana del proper mes de juny, amb la participació del màxim nombre possible de les persones que signaran el document que es farà públic en aquell moment.

15 de maig de 2023

29è. COMUNICAT. SOBRE LES ELECCIONS

En l’apartat 9.1.1. del projecte de Full de ruta que es debatrà en la fase final (01/07 a 11/09 de 2023) de la 2a Conferència nacional per l’Estat propi, i com a objectiu específic 1 del front polític, s’hi diu: Assegurar i ampliar les victòries en totes les eleccions que se celebrin a Catalunya, en qualsevol dels quatre àmbits (municipal, autonòmic, estatal i europeu), fins al moment en que es decideixi plantejar les eleccions autonòmiques com a plebiscitàries o, si l’autonomia és suprimida o intervinguda, declarar com a plebiscitàries qualsevol de les altres eleccions d’àmbit estatal o europeu. En aquest cas, i per reforçar el seu caràcter plebiscitari, s’hi haurà de concórrer en una única candidatura, de caràcter temporal i amb un únic objectiu: la instauració efectiva de la República catalana en territori català.

Tenim unes eleccions municipals a tocar que, per les seves característiques, és impossible convertir-les en plebiscitàries, però han de servir per constatar que l’independentisme segueix sent l’opció majoritària a Catalunya. Aquestes eleccions portaran a pactes post-electorals que, en molts casos, tindran una lectura en clau local i que, malauradament, servirà per augmentar els retrets i acusacions de tot tipus entre forces independentistes, debilitant el moviment per la independència.

Les eleccions municipals haurien de ser el punt d’inflexió, tant per remuntar l’actual situació com per construir una proposta engrescadora per a les eleccions estatals. Malgrat que és impossible esperar una candidatura unitària de l’independentisme per al Congrés espanyol en tan poc temps, almenys cal intentar dues coses:

Que totes les forces independentistes que concorrin a aquestes eleccions signin un acord per bloquejar la formació d’un govern estable si no hi ha un compromís escrit amb un procediment i calendari per celebrar un referèndum d’autodeterminació al més aviat possible. Això pot derivar en noves eleccions o en la formació d’un govern de “concentración nacional” entre PSOE i PP, posant de manifest que la única batalla real és entre Catalunya i l’Estat espanyol, amb maneres de fer i projectes de futur molt diferents.
Formar una “Entesa per l’autodeterminació” per al Senat que agrupi totes les forces independentistes per aconseguir tots els senadors possibles (12 sobre 16) i demostrar la veritable força de l’independentisme. Seria la base perfecte per treballar una fórmula similar per a les eleccions europees de l’any vinent, mostrar que l’independentisme català actua amb una sola veu a la UE i per preparar el terreny a les eleccions plebiscitàries que han de seguir a les europees.

En resum, és important reconèixer que les properes eleccions municipals han de ser un punt d’inflexió per a l’independentisme català, que s’ha de construir una proposta engrescadora per a les properes eleccions estatals, formant una “Entesa per l’autodeterminació” per al Senat que serveixi per demostrar la força de l’independentisme i per preparar el terreny per a les eleccions europees i les eleccions plebiscitàries.

És molta la feina a fer i la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi (www.mxi.cat) ha de ser la plataforma per activar l’etapa final del procés d’independència.

8 de maig de 2023

28è. COMUNICAT. FRONT INTERNACIONAL

De l’octubre de 2017 en podem extreure dues grans conclusions en el camp de les relacions internacionals. La primera, del mateix 1-O, quan la discreta però directa intervenció d’alguns dels principals líders europeus van aturar, a primera hora de la tarda, la brutal intervenció dels cossos repressius de l’Estat espanyol, tot i que el mal ja estava fet, la jornada electoral ja havia quedat alterada. La segona, de la intermediació d’alguns mandataris europeus que va seguir a l’1-O quan la majoria d’ells considerava que el tema era un problema intern de l’Estat espanyol i que s’havia de resoldre des del diàleg i dins el marc legal establert.

Com a resultat de tot plegat i després d’aturar l’embranzida independentista, els poders de l’Estat van aplicar la seva interpretació del marc legal i entre el 155 i l’empresonament dels principals líders polítics que no van prendre el camí de l’exili, el moviment independentista va entrar en una dinàmica negativa de la que encara no n’ha sortit.

El projecte de Full de ruta de país que s’ha debatut en la primera part de la 2a. Conferència Nacional per l’Estat propi i que servirà de punt de partida de la segona part (1de juliol a 11 de setembre d’enguany), en relació al front internacional diu: El principal objectiu específic d’aquest front és aconseguir els suports internacionals suficients al reconeixement del nou estat, després de la instauració de la República catalana i la demostració que les noves institucions polítiques tenen capacitat per garantir el funcionament normal del país, en tots els àmbits i aspectes.

Aquest redactat és conseqüència directa de les conclusions extretes l’octubre de 2017: abans d’aconseguir cap suport internacional explícit, primer haurem de fer efectiva la instauració de la República catalana i, encara més important, haurem de demostrar que tenim el control del territori -el temps que faci falta- i la capacitat de garantir el funcionament normal del país. Només després d’això estarem en disposició d’aconseguir els primers suports internacionals en forma de reconeixement del nou Estat. Però no ens enganyem, la consolidació del nou Estat no vindrà pel reconeixement d’estats que no tenen pes en el concert internacional, sinó d’alguna de les tres grans potències mundials (EUA, Rússia o Xina) o d’algun dels estats que tenen un pes decisiu en la Unió Europea (especialment Alemanya o França) o, com a recurs alternatiu, de la Gran Bretanya o el Brasil.

Avui, això que anomenem ordre internacional, és més inestable que mai, almenys des de la caiguda del mur de Berlín, fa quasi 35 anys. Però es manté la regla bàsica: és pràcticament impossible no pertànyer a un dels grans blocs. Vist des d’aquesta perspectiva, el “bloc natural” o, l’alternativa menys dolenta per nosaltres és buscar el suport del bloc occidental, liderat pels EUA i al que la UE hi està integrat, per la via de l’OTAN (amb la guerra a Ucraïna ha quedat més clar que mai) i de nombrosos tractats, principalment econòmics. Sembla absurd, ara més que mai, diversificar els nostres esforços diplomàtics i creure que podem jugar massa cartes alhora.

Identifiquem i centrem les nostres energies en el què podem oferir, en com podríem contribuir per superar els grans reptes que te plantejats el planeta si fóssim independents i expliquem-ho als nostres potencials suports i que una Catalunya lliure de l’Estat espanyol tindria els recursos, les capacitats i els valors de qualsevol societat avançada i que els podríem ser molt més útils. Però tinguem les orelles ben obertes, per si de cas. L’escenari és convuls i tot és possible. Comencem a actuar amb mentalitat d’estat.

1er. de maig de 2023

27è. COMUNICAT. QUANTS INDEPENDENTISMES HI HA, AVUI?

Si ens hem de guiar per les declaracions publicades en els mitjans de comunicació, d’ençà el 2017, sembla que les diferents branques de l’independentisme estiguin capficades en distingir-se en funció del camí que proposen, unes o altres, per arribar a l’objectiu d’instaurar un Estat propi. O no és aplicable la màxima que “tots els camins porten a Roma” o aviat les diferents branques acabaran qüestionant si surten del mateix tronc, si formen part del mateix arbre.

Per aquest camí, aviat sorgirà la branca dels “nosaltres sols”, que es reivindicarà com la més genuïna, la branca autèntica, l’única que ens pot portar a l’objectiu desitjat. Potser no cal repetir la història del “Nosaltres sols” del segle passat, organització nascuda el 1931 per separar-se del corrent majoritari encapçalat per Francesc Macià, per acabar-hi confluint més de deu anys després, però amb les forces molt disminuïdes, uns i altres, i amb un objectiu molt diferent: acabar lluitant contra el feixisme.

Encara som a temps de rectificar. I els números ens hi haurien d’ajudar. De moment almenys, totes les branques estan d’acord en que només podrem instaurar la República Catalana per vies democràtiques. Després de més de deu anys seguits de victòries independentistes a les eleccions catalanes i de la resposta de l’Estat espanyol a les reivindicacions d’aquesta majoria democràtica, hauríem d’haver après unes quantes coses bàsiques, com ara:

La majoria necessària per a formar govern només s’ha aconseguit amb la suma de les diferents formacions independentistes que han obtingut representació parlamentària.
Aquesta majoria s’ha mostrat més o menys estable en el seu conjunt, però hi ha hagut transvasament de vots entre les tres formacions, però sense que es pugui albirar la possibilitat que alguna d’elles es converteixi en hegemònica, almenys a curt o mitjà termini.
La possibilitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat espanyol és pràcticament nul·la i l’única via democràtica possible per decidir sobre la independència és convertir unes eleccions en plebiscitàries.
Perquè unes eleccions tinguin el caràcter plebiscitari i el seu resultat sigui llegit de forma inequívoca com de suport a la instauració de la República catalana, la millor via és que només hi hagi una candidatura que ho defensi, amb un programa breu i clar i que aquesta candidatura obtingui la majoria absoluta de vots i escons.

És per això que el projecte de Full de ruta que s’ha de debatre en la fase final de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi (1/07/23 a 11/09/23) i d’aprovar en l’Assemblea de cloenda (30/10/23), està estructurat en fronts i projectes que tenen com a objectiu “generar les condicions necessàries” per entrar en la fase de desenllaç del conflicte, que passa per celebrar aquestes eleccions plebiscitàries i guanyar-les de forma incontestable, i a continuació instaurar la República catalana en territori propi. I aquí començarà el veritable embat amb l’Estat espanyol que serà definitiu si ens preparem per assegurar que el país funcioni normalment sota el govern provisional de la nova República. La feina a fer és molta i el temps escàs si volem que les eleccions plebiscitàries siguin les properes eleccions autonòmiques.

24 d'Abril de 2023

26è. COMUNICAT. TAULA DE DIÀLEG I ACORD DE CLAREDAT

El projecte de Full de ruta que passarà a debat quan comenci la fase definitiva de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi ha estat treballat des del passat 1-O fins el 28 de febrer d’enguany. Si bé el document inicial parlava de la Taula de diàleg en uns termes que podien ser acceptables en la perspectiva d’una legislatura a la que encara li quedava un any de vida, és evident que mig any després i sense cap progrés entorn dels temes que podien semblar fonamentals per tractar en el marc d’aquesta taula de negociació, com són l’amnistia i l’autodeterminació, aquesta taula s’ha de donar per morta i enterrada. El llarg període electoral que s’enceta amb les municipals i s’acabarà amb les eleccions generals a les Corts espanyoles, a finals d’any, és evident que no només no cal esperar cap progrés vist des de la perspectiva catalana sinó que no es pot esperar ni que se celebri cap nova trobada dels integrants d’aquesta taula.

En aquest escenari preelectoral neix la constitució d’una comissió encarregada de preparar el marc de l’Acord de Claredat plantejat pel President autonòmic català i que no compta, almenys fins ara, amb cap altra suport explícit que el del seu propi partit. Més enllà de la composició d’aquesta comissió, que pot donar pistes suficients de com pot evolucionar el projecte i amb la voluntat de veure’n la part positiva, aquest nou pas pot representar la cerimònia que certifiqui l’enterrament de la Taula de diàleg, almenys des de la part catalana. La part espanyola pot ni necessitar de certificar-ho i, fins i tot, el resultat electoral de les eleccions generals pot representar la incineració del cadàver.

Si en el Full de ruta substituïm la Taula de diàleg per l’Acord de Claredat, res no canvia. Una i altra són dues cares de la mateixa moneda, sense cap altra aspiració que plantejar un acord entre els dos governs sobre la necessitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació o una nova terminologia que sembli més adequada per a les fines oïdes de les parts. Per tant, el plantejament del Full de ruta manté la seva validesa. Un plantejament que es fonamenta en un criteri molt senzill: cal seguir defensant la bandera de la negociació com a millor fórmula per aconseguir crear el marc adequat per preguntar a la ciutadania de Catalunya si vol esdevenir un nou Estat europeu, però cal seguir endavant amb la preparació de les condicions adequades per instaurar la República catalana sense l’acord amb l’Estat espanyol.

La tesi sobre la que es basa aquest projecte de Full de ruta es va reforçant a mesura que passa el temps. Només amb una correlació de forces molt més favorable a l’independentisme hi haurà una mínima possibilitat de fer seure l’Estat espanyol a una veritable taula de negociació, amb observadors internacionals avalats pels grans organismes internacionals. I només amb una correlació de forces molt més favorable a l’independentisme es podrà defensar la instauració de la República catalana com a conseqüència directa del mandat de l’1-O de 2017.

El fons de la qüestió no està, doncs, en la negociació sinó en obtenir la força suficient per mantenir el temps que faci falta el funcionament de les noves institucions republicanes. La negociació i el reconeixement internacional vindran després, inexorablement.

17 d'Abril de 2023

25è. COMUNICAT. LA FORÇA DE LA GENT

L’actual procés d’independència va començar per la força de la gent. Va ser la gent, organitzada poble a poble, barri a barri, qui va posar en marxa el moviment de les Consultes populars, que des del 13-S de 2009 al 20-A de 2011 va celebrar 554 consultes arreu del país. Va ser aquesta mateixa gent qui, el 30-A de 2011, va aplegar-se al Palau de Congressos de Montjuïc, en la Conferència Nacional per l’Estat propi, per aprovar el primer Full de ruta del moviment per la independència i donar el tret de sortida a la constitució de les Assemblees Territorials que, el 10-M de 2012, van fundar l’ANC. És a aquesta gent i a tota la que s’ha anat incorporant al moviment independentista a qui s’adreça la crida a celebrar la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi, amb l’objectiu d’aprovar el Full de ruta per a la segona etapa del procés d’independència.

El principi bàsic sobre el que es fonamenta tot el Full de ruta (www.mxi.cat) és que la força del moviment per la independència rau en la gent i, precisament per això, el poder final de decisió l’ha de tenir la gent. La metodologia d’aquest Full de ruta es basa en projectes, aquells que es consideren necessaris per crear les condicions adequades per provocar i guanyar l’embat amb l’Estat espanyol. Com en la primera etapa, el voluntariat serà fonamental en la construcció i desenvolupament de tots els projectes i, per tant, la condició indispensable per a mantenir la seva màxima implicació possible és la informació precisa sobre les causes i finalitats perseguides per a cada acció que se’ls proposi. Només així les persones voluntàries tindran la capacitat d’interpretació i improvisació necessàries per actuar adequadament.

Alhora, les persones voluntàries i, en general, tota l’estructura organitzativa del moviment han de tenir el màxim d’informació i capacitat de participació possible en la presa de decisions per mantenir la plena confiança amb el conjunt del moviment. Quan, per la naturalesa del projecte o de l’acció, això no sigui possible, les persones que hi participin han de rebre, a posteriori, un balanç dels resultats i una justificació de la fórmula operativa emprada.

Alguns dels projectes ja estan en fase d’estudi, d’execució o, fins i tot, a punt de ser operatius. Han sorgit de la iniciativa de diferents entitats, organitzacions o persones i, sovint, no tenen la perspectiva de projecte nacional republicà. Per tant, la feina de l’MxI i del Consell de la República serà aconseguir que prenguin aquesta dimensió i s’adaptin a les directrius del Full de ruta del moviment independentista.

La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi representa el punt d’arrencada efectiu de l’execució dels projectes previstos en el Full de ruta que s’aprovi en l’Assemblea General que clourà aquesta Conferència. A part de l’aprovació del Full de ruta, s’escollirà una Comissió Permanent, de caràcter provisional, que posarà en marxa cadascun dels projectes, convocant a tots els inscrits i iniciant el procés d’elecció de les persones integrants de cada equip de dinamització de projecte. Els integrants dels diferents equips de dinamització dels projectes inclosos en cada front d’actuació seran els membres del grup de coordinació del respectiu front. Tres representants de cada grup de coordinació de front integraran la Comissió Permanent definitiva.

20 de març de 2023

24è. COMUNICAT. SOBIRANIA FINANCERA

La situació generada els mesos de setembre i octubre de 2017, amb el trasllat fora del país de les seus centrals dels que fins llavors eren considerats els principals bancs catalans va posar al descobert l’extraordinària feblesa del nostre sistema financer. Per tant, el front econòmic esdevé un dels principals eixos d’actuació en aquesta segona etapa del procés independentista. Com diu el Full de ruta que constitueix el centre del debat de la 2a Conferència nacional per l’estat propi (www.mxi.cat), en l’encapçalament d’aquest front, la sobirania econòmica i energètica representen dos dels pilars bàsics per construir un nou estat adaptat a les exigències del segle XXI i, alhora, són els punts més febles que tenim per poder assegurar la viabilitat de la nova República que estem construint. Aquesta sobirania només serà possible amb unes estructures econòmiques i financeres pròpies i integrades en un sistema europeu estable i, amb la implantació progressiva d’una estructura d’energia renovable pròpia, basada en l’autoconsum i en els parcs eòlics i fotovoltaics.

En el mateix document, més endavant, es diu: La creació d’uns sistema financer propi, solvent i amb la capacitat necessària, passa tant per aconseguir la implicació activa d’una part significativa de la societat catalana com de la participació i suport d’entitats financeres existents a altres països europeus o de la resta del món. En aquest sentit, en l’esmentat Full de ruta es proposa activar dos projectes concrets. En el projecte 18 (Sistema financer català) es diu: Atesa l’actuació de les principals entitats financeres del país durant la primera etapa del procés d’independència, es fa imprescindible la creació d’un sistema financer propi, amb dos tipus d’entitats: les caixes populars, generalment de caràcter cooperatiu, inserides en un gran grup cooperatiu que serveixi, alhora, de garantia i seguretat, adreçat fonamentalment a cobrir les necessitats individuals/familiars de la ciutadania, dels autònoms, comerços i petits empresaris i un banc industrial i comercial per a cobrir les necessitats del teixit empresarial del país. Ja hi ha algunes iniciatives en marxa però que potser caldrà reorientar i unificar, sobretot quan es busqui suport i capital exterior per guanyar solidesa, confiança i credibilitat dins el sistema financer internacional.

En el projecte 19 (Moneda digital catalana) es parla de la necessitat d’introduir una moneda digital pròpia, basada en la cadena de blocs (blokchain), en projectes de comerç electrònic i d’altres amb un nombre elevat de consumidors, fins agafar la consistència i volum necessari per acabar d’introduir-la, des del Consell de la República i prèvia aprovació de l’Assemblea de Representants, com a moneda digital d’àmbit català. Cal evitar la temptació de basar-la en una criptomoneda especulativa que deixa a la deriva dels mercats el valor de l’economia dels països que l’adopten. L’objectiu final és acabar disposant d’una moneda pròpia, digital, per a ús intern del país i mantenir l’euro com a moneda de relació internacional. La paritat, o no, entre les dues monedes seria competència de l’autoritat monetària de la República catalana.

Aquestes i altres propostes han de ser objecte d’estudi i desenvolupament en el marc d’aquests dos projectes que, junt amb els altres previstos en el projecte de Full de ruta, han de servir per crear les condicions necessàries per arribar a la fase de desenllaç en una situació favorable a la instauració de la República i al període de manteniment del control del territori i, a continuació, de normalització de la nova legalitat republicana.

20 de març de 2023

23è. COMUNICAT. ANEM AVANÇANT

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Conferència Nacional del Moviment Civil independentista, promoguda i organitzada per l’ANC. La Conferència s’ha tancat amb el propòsit de recollir les aportacions de tots els participants, entitats i persones a títol individual, perquè serveixin per posar en marxa el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

Esperem i desitgem que ben aviat puguem parlar d’un Pacte Nacional que aplegui la majoria de les entitats i organitzacions de la societat civil i que serveixi de marc per a la coordinació de tots els projectes i accions que haurà de dur a terme el braç civil del moviment independentista, fins assolir l’objectiu de la instauració definitiva de la República Catalana en el territori de la Catalunya situada al sud dels Pirineus.

Els temes tractats durant aquest cap de setmana es van estructurar en tres grans fronts: el social, l’institucional i l’internacional, coincidint amb les tres potes que es defineixen en el Full de ruta a debat en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi (www.mxi.cat). La gran majoria de les propostes i accions sorgides en els debats d’aquest cap de setmana també estan recollides en aquest Full de ruta i moltes es deriven de l’experiència acumulada durant la primera etapa del procés d’independència. Ara caldrà recopilar-les, estructurar-les i convertir-les en un programa d’actuació que sigui la base a partir de la qual poder construir el Pacte Nacional proposat en l’acte de cloenda de la conferència organitzada per l’ANC. Com va dir un dels ponents, ara caldrà buscar les sinergies entre les entitats i avançar plegats.

La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi té, ara, més sentit que mai. De la mateixa manera que el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista ha de ser el marc per construir i aprofitar les sinergies entre les entitats, ara cal construir les sinergies imprescindibles entre els actors de les tres potes del moviment, la societat civil, els partits i el Consell de la República. La societat civil ha fet el primer pas, de la mà de l’ANC.

Ara toca construir el marc perquè tots els actors imprescindibles d’aquesta segona etapa del procés avancin plegats. No serà fàcil, com no ho va ser fa 12 anys. Com ja va passar el 30 d’abril de 2011, a la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi, la societat civil ha fet el primer pas. Esperem que el Pacte Nacional que proposa l’ANC aplegui les grans entitats de la societat civil i aquesta empenta permeti tornar a situar els altres actors en la direcció adequada.

13 de març de 2023

22è. COMUNICAT. CALENDARI DE TREBALL

Recollint les propostes de diversos participants en aquest debat, el proper 15 de març es dona per acabada la fase de debat telemàtic sobre el Full de ruta i es posa en marxa el procés de convocatòria de la fase final de la 2a. Conferència nacional per l’Estat propi, amb una crida a participar en l’Assemblea de cloenda que sigui signada per un nombre significatiu de persones de reconegut prestigi en camps tant diversos com el cultural, l’econòmic, l’acadèmic, l’activisme social i polític, l’esport, etc. i que s’hagin distingit pel seu suport al procés d’independència durant la primera etapa.

L’objectiu d’aquesta Crida ha de ser aplegar el màxim nombre possible de participants en l’Assemblea de cloenda de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi, per deixar clara la voluntat de la societat catalana de reprendre el procés d’independència a partir d’una nova estratègia que permeti arribar a la instauració efectiva de la República Catalana. Aquesta estratègia té com objectius:

Fer visible, de forma homologable internacionalment, el suport majoritari del poble català a la instauració de la República Catalana.
Enfortir el paper del Consell de la República i augmentar la majoria independentista en les actuals institucions d’autogovern i en els ajuntaments del país.
Debilitar la posició, interna i externa, de l’Estat Espanyol per reduir la seva capacitat de resistència a la instauració de la República Catalana.
Aconseguir els suports internacionals suficients al reconeixement del nou Estat.

Com en la primera etapa, cal definir les diferents fases per les que s’haurà de passar necessàriament, i per canviar de fase caldrà que es compleixin tots i cadascun dels objectius fixats per la fase anterior. La complexitat de la situació i la repressió que s’exerceix i s’exercirà sobre el moviment independentista, fa necessari que el moviment s’estructuri en diferents fronts d’acció que actuïn amb la màxima autonomia possible i s’organitzin de manera que es puguin regenerar ràpidament cada vegada que sigui necessari, ja sigui per l’actuació repressora o per poder fer front a les noves exigències sorgides de l’evolució de la situació.

Per tots aquests motius, el moviment s’ha de dotar de mecanismes de coordinació i avaluació constant del treball realitzat pels diferents fronts, però l’òrgan de coordinació no ha de respondre necessàriament ni a una estructura estable ni ha de tenir cares visibles permanents ni, encara menys, dependre de les organitzacions polítiques independentistes. Les cares visibles del moviment han de ser persones diferents, que s’han de limitar a vehicular les informacions sobre l’evolució de cada projecte i front, complint amb la feina que els correspon i sense entrar en valorar públicament la feina dels altres actors del procés.

06 de març de 2023

21è. COMUNICAT. FRONT SOCIAL

El front social és la pedra angular del projecte de Full de ruta a debat en el marc de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi, que se celebra per via telemàtica des del passat 1 d’octubre. L’objectiu principal d’aquest front és promoure i organitzar, des dels postulats de la lluita noviolenta, les mobilitzacions populars de tot tipus que siguin necessàries per fer evident l’enfortiment del moviment independentista (projecte 04. Mobilitzacions massives), per fer palesa -tant es espais públics com privats- la desconnexió de Catalunya de l’Estat espanyol davant de la pròpia ciutadania i dels visitants (projecte 05. Mobilització permanent), per donar resposta a les agressions antidemocràtiques de l’Estat espanyol (projecte 06. Mobilitzacions especials), per tenir a punt la defensa de la instauració de la República Catalana arreu del país i per saber-la mantenir durant el temps que faci falta (projecte 07. Grups d’acció territorial) i per fer arribar les propostes del moviment per al nou Estat al conjunt de la ciutadania del país (projecte 08. Impuls de les Iniciatives Legislatives Populars).

Aquests cinc projectes tenen incidència en els quatre objectius generals del moviment per la independència en aquesta segona etapa del procés i, per tant, han d’anar lligats i coordinats amb alguns dels altres projectes previstos en els altres cinc fronts d’acció.

A diferència de la primera etapa del procés d’independència, els actors del front social han de ser diversos i molt especialitzats en els temes propis de cada projecte. D’aquesta manera, correspondria a l’ANC el lideratge dels projectes 04 i 05, però els projectes 06 i 07 han de tenir una estructura pròpia i al marge de les grans organitzacions socials, si bé molts dels seus associats poden participar-hi a títol individual. El projecte 08 és el marc ideal de col·laboració entre les tres grans entitats amb representació a la major part del territori català -Òmnium, ANC i Consells Locals de la República- i, per tant, semblaria lògic establir una coordinació estable, a nivell territorial, entre aquestes tres organitzacions.

El projecte de Full de ruta proposa que, en general, s’aposti per campanyes que no tinguin només objectius simbòlics sinó que han d’estar pensades i executades de manera que suposin el màxim cost per l’adversari, forçant-lo a modificar les seves posicions i, sempre que sigui possible, han de comportar el mínim cost per a la nostra població, especialment per aquella que no impulsa la campanya.

27 de febrer de 2023

20è. COMUNICAT. FRONT POLÍTIC

El Full de ruta a debat en el marc de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi contempla l’execució de vint projectes estructurats en sis fronts d’acció. El front polític és el primer que es desenvolupa, des del punt 145 fins al 154, amb aquests objectius específics: el creixement del suport popular a l’independentisme en les eleccions de qualsevol tipus que se celebrin a Catalunya, la definició de l’estructura bàsica de les noves institucions republicanes i la construcció del marc legal provisional que ha de servir per posar en marxa la República des del moment de la seva instauració.

Els tres projectes que configuren aquest front són:

Projecte 01. Nou paradigma: La construcció de la República Catalana ha de representar la creació d'un nou model d'Estat, concebut al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i ha de replantejar el nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis. Contribuir a aquest nou ordre mundial per resoldre conflictes internacionals no pot consistir en entrar acríticament en organismes i blocs que mantenen el vell ordre, i que, en gran part son causa d’aquests conflictes./....

Projecte 02. Marc institucional i legal bàsic: Dibuixar l'estructura institucional i generar el marc legislatiu bàsic que, amb caràcter provisional, es farà seu el nou Govern i que serveixi per a fer visible el país que volem. /....

Projecte 03. Cens nacional català: El nou Estat el construeix la seva ciutadania i la seva adhesió, lliure, representa un compromís amb la comunitat nacional i l’expressió de la voluntat de participar en la creació i definició del nou Estat. /....

Hi ha d’altres projectes amb fort contingut polític que s’han assignat als fronts institucional i internacional, principalment perquè tenen objectius molt concrets i, sobretot, de curt termini, per crear les condicions que facin possible la instauració de la República. En canvi, en el front polític s’ha volgut incidir en els projectes que tenen la seva raó de ser per definir les bases sobre les que construir el nou Estat.

El Consell de la República i els seus Consells Locals i les grans entitats socials semblen les organitzacions ideals per a impulsar aquests projectes. El projecte de promoció de les ILP, que forma part del front social i la recollida de signatures necessàries per avalar-les ha de servir per confeccionar el Cens Nacional Català, prèvia acceptació dels signants, i aquest cens nacional ha de ser la base sobre la que edificar el nou Estat.

20 de febrer de 2023

19è. COMUNICAT. CALEN NOUS PARTITS O ENTITATS?

El projecte de Full de ruta a debat en el marc de la 2a Conferència nacional per l’Estat propi parteix del principi que la segona etapa del procés d’independència compta amb totes les organitzacions polítiques i socials necessàries per afrontar-la amb garanties. I no ho fa com a premissa sinó com a conclusió després de desgranar els vint projectes que es consideren indispensables per a crear les condicions polítiques, socials, culturals, econòmiques,.. que facin possible que el nou embat amb l’Estat espanyol sigui el definitiu.

Aquests vint projectes estan estructurats en sis fronts d’acció (polític, social, econòmic, cultural i lingüístic, institucional, internacional) i en tots ells estan perfectament identificats els principals actors que poden ser-ne els elements dinamitzadors. En els punts 136 i 137 del projecte de Full de ruta (www.mxi.cat) s’hi pot llegir:

El moviment independentista, avui, està fragmentat i, en general, desorientat. Tant les organitzacions polítiques com les grans entitats segueixen estratègies molt diferents i, sovint, cauen en confrontacions entre elles que, a més de resultar estèrils, només afavoreixen els adversaris del moviment. No cal una organització nova que substitueixi ningú. El que cal és un Full de ruta compartit i assumit per tothom i una eina de coordinació que asseguri la màxima eficàcia de la feina que pertoqui a cadascú. Alhora, caldrà articular l’execució dels diferents projectes que, sumats, ens portin a aconseguir els objectius compartits. El moviment per la Independència (MxI) és, per tant, una estructura flexible, sense caps visibles de forma permanent, pensada per definir i executar els diferents projectes que han de generar les condicions necessàries per a instaurar la República Catalana i per mantenir-la fins que obtingui el reconeixement internacional.

El Moviment per la independència (MxI) es reactiva amb la celebració de la 2a. Conferència Nacional per l’Estat propi, que comença amb el debat d’aquest Full de ruta a partir de l’1-O de 2022. L’acte de cloenda d’aquesta Conferència hauria de representar el punt d'inflexió que representi, de forma efectiva, l’inici de la segona etapa del procés d'independència i comportarà tant l’aprovació del Full de ruta definitiu com l’elecció dels membres del Consell Permanent provisional, amb l’únic encàrrec de posar en marxa el moviment i d’impulsar la concreció dels projectes previstos en aquest Full de ruta i de constituir el Consell Permanent definitiu, segons el procediment que es descriurà més endavant.

No cal crear noves organitzacions polítiques o socials que substitueixin les existents, però sí que cal un canvi radical de mentalitats i actituds en totes elles, per acceptar que a totes i cadascuna els correspon dinamitzar un o més dels projectes previstos i, sobretot, els correspon treballar dins un marc comú, seguint una estratègia compartida i sense buscar protagonismes de cap tipus, amb generositat i esperit de servei, buscant la cooperació enlloc de la confrontació. Només quan això no sigui possible, haurem de plantejar-nos la substitució d’aquella organització que dificulti avançar.

13 de febrer de 2023

18è. COMUNICAT. SOCIETAT CIVIL I FULL DE RUTA

Aquesta setmana que acabem ens ha deixat dues notícies positives que han de representar el punt d’inflexió del procés d’independència i marcar l’inici de la segona etapa que es descriu en el projecte de Full de ruta que s’està debatent en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi.

Les dues principals entitats de la societat civil, ANC i Òmnium, han fet el primer gran pas per reactivar la única força que pot tornar a generar les condicions per poder encarar amb èxit l’embat definitiu amb l’Estat espanyol. Per una banda, l’ANC ha convocat la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà el segon cap de setmana de març. Per l’altra banda, avui mateix, s’ha celebrat l’Assemblea General d’Òmnium. Aquests dos fets, aïllats, no convidarien a l’optimisme, però els principals missatges que han sortit de l’Assemblea General d’Òmnium, els eixos de treball de la Conferència impulsada per l’ANC i la participació, entre altres entitats, d’Òmnium i del Consell de la República en la Conferència del moviment civil, convida a creure que es posa en marxa la principal pota sobre la que se sustenta el conjunt del moviment independentista. I que ho fa en la mateixa direcció i, en principi, assumint uns conceptes i un llenguatge força coincident en la majoria de punts en els que centren les seves activitats a partir d’ara.

Com ja va ser una constant en la primera etapa del procés, la gran diferència entre ambdues organitzacions potser està més en la forma que en el fons de les seves propostes i també en els accents o prioritats que s’autoimposen. Per altra banda, uns accents molt explicables des de la història i lògica interna d’ambdues entitats. Llengua, cultura i cohesió social formen part de l’ADN d’Òmnium i la mobilització com a principal eina de pressió (també cap als nostres partits) està en l’essència de l’ANC. En tot cas, són camps d’actuació totalment complementaris que caldrà saber sumar i fer avançar de forma harmònica.

És evident que observant els conceptes que impregnen les propostes d’uns i altres, el projecte de Full de ruta publicat al nostre web (www.mxi.cat) des del passat 1 d’octubre, ja ha produït els primers efectes. Com ja va passar en la 1a Conferència nacional per l’estat propi (30/04/2011. Palau de Congressos de Montjuic), el primer pas el va fer la societat civil i la fundació de l’ANC quasi un any després, va representar que les altres dues potes del moviment, institucions i partits polítics, anessin adaptant-se als moviments i exigències de la societat civil, sovint a contrapeu i més per necessitat que per convenciment.

En aquesta segona etapa, serà fàcil que la principal institució -el Consell de la República- faci ràpidament els passos per adaptar-se a la nova situació i assumeixi el paper que el Full de ruta li reserva i demana. La tercera pota, els partits polítics independentistes, és molt probable que només ho facin, com ja va passar en la primera etapa, quan la societat civil empenyi cap endavant i no permeti un pas enrere i castigui qualsevol deserció. En tot cas, la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi ja està aconseguint el seu primer gran objectiu, l’alineament del principals actors de la societat civil en la direcció marcada pel projecte de Full de ruta que estem debatent. Ara cal seguir treballant per aconseguir que les altres dues potes del moviment facin el mateix. Quan això passi, serà el moment de celebrar l’Assemblea de cloenda de la 2a Conferència Nacional per l’estat propi.

4 de febrer de 2023

17è. COMUNICAT. REUNIÓ AMB L’ANC

El passat dilluns, dia 23, es varen reunir les delegacions de l’ANC i del grup impulsor d’aquesta 2a Conferència. Una reunió insistentment demanada des de força abans de Nadal per part nostra. L’objectiu era trobar una sortida a la situació generada per la convocatòria simultània dues conferències que, almenys pel nom, generaven confusió i un cert desànim entre les bases independentistes.

El temps transcorregut des de la convocatòria, l’1-O de 2022, ha fet evident que els objectius finals eren diferents, però ens semblava convenient celebrar aquesta trobada per analitzar la possibilitat de que ambdues conferències fossin complementàries i, amb aquest objectiu, ajustar els calendaris previstos. I, ens hagués agradat sortir de la reunió amb un acord previ que només calgués ser ratificat pels òrgans amb capacitat de decisió d’ambdues organitzacions, el Secretariat Nacional de l’ANC per una banda i el conjunt dels 300 impulsors de la 2a Conferència per l’altra.

En la reunió es va constatar que, pràcticament, l’únic objectiu de la Conferència de l’ANC és impulsar una candidatura cívica, al marge dels partits, per a les properes eleccions autonòmiques. En canvi, l’objectiu de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi és activar tot el moviment independentista entorn d’un Full de ruta compartit, per tots els actors, on l’ANC hi podria tenir un paper fonamental i que, a més, serviria per activar les seves assemblees de base, amb un paper molt especial per a les sectorials.

Respecte del tema de la llista cívica, també es varen constatar les diferències de plantejament. La representació de l’ANC defensava que l’objectiu de la llista cívica fa molta por als partits independentistes i pot canviar l’actual dinàmica política del Parlament. També van considerar que aquesta proposta serà suficient per tornar a reactivar una part important de les Assemblees territorials i sectorials, reconeixent que, avui, estan pràcticament sense activitat o directament inactives. Els representants de la 2a Conferència van coincidir amb la necessitat d’aquesta llista, però com una llista única i al final de tot el procés previst en el Full de ruta actualment a debat.

Des del començament, l’única proposta de la delegació de l’ANC va ser que desconvoquéssim la 2a Conferència, ens integréssim en la seva i hi aportéssim les propostes que consideréssim convenients. Al final, i davant la constatació que un dels tres representants de l’ANC ni tant sols havien llegit l’esmentat Full de ruta, la nostra delegació va demanar que ho fessin i, en tot cas, que aprofitessin tot el que consideressin interessant per incorporar-ho als documents a debatre en la seva conferència.

Malauradament, només podem dir que després de constatar la quasi nul·la predisposició de la representació de l’ANC a estudiar cap canvi en el seu plantejament, la nostra delegació va intentar deixar la porta oberta a una nova trobada, lliurant-los-hi una proposta d’acord que, potser ingènuament, crèiem i creiem possible.

28 de gener de 2023

16è. COMUNICAT. LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU PARADIGMA

En la redacció actual del projecte de Full de Ruta que s’està debatent en el marc de la 2a Conferència (www.mxi.cat), el primer projecte que es planteja porta el títol de Nou paradigma. És el número 1, perquè d’alguna manera condiciona tota la resta, ja que està concebut per ser el marc de referència, especialment dels que fan referència a la construcció del nou Estat català. En aquest Full de ruta, en relació al projecte de “Nou paradigma” s’hi pot llegir: La construcció de la República Catalana ha de representar la creació d'un nou model d'Estat, concebut al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i ha de replantejar el nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis. Contribuir a aquest nou ordre mundial per resoldre conflictes internacionals no pot consistir en entrar acríticament en organismes i blocs que mantenen el vell ordre, i que, en gran part son causa d’aquests conflictes.

Tot i que el Full de ruta, tal com està plantejat, es limita a enunciar les grans línies de cadascun dels 20 projectes que es proposen com a imprescindibles per a poder crear les condicions necessàries per entrar en la fase definitiva, de desenllaç del procés, que faci possible la instauració de la República Catalana en territori propi, l’enunciat del projecte 1 marca les dues grans línies que s’han de desenvolupar: en primer lloc, la creació d’un nou model d’Estat, al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i en segon lloc, la definició d’un nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis.

Si l’estratègia dissenyada en el Full de ruta de país que va sortir de la 1a Conferència Nacional hagués sortit bé, amb la victòria en les eleccions plebiscitàries previstes immediatament després del 9N (2014), és més que probable que, avui Catalunya ja seria un Estat més de la Unió Europea, però bona part de l’independentisme institucional no va estar a l’altura del moment. Ara, les dificultats són moltes més, l’Estat espanyol està perfectament preparat no només per respondre i contrarestar la iniciativa independentista sinó que té, i segueix, una estratègia pròpia pensada per arraconar l’independentisme fins a convertir-lo en residual, una opció sense possibilitats reals d’aconseguir el seu objectiu final. Una estratègia que preveu accions de tot tipus que li assegurin reduir al mínim l’impacte intern i extern de les possibles resolucions judicials contràries als seus interessos internacionals, si s’acaben produint.

En aquesta situació, l’estratègia independentista només pot passar per enfortir el suport popular a la instauració de la República catalana. Aquesta és la primera condició necessària. No n’hi ha prou en dir que s’ha d’eixamplar la base i no n’hi ha prou en que tingui una traducció electoral puntual. Cal eixamplar la base social, cosa que només es podrà aconseguir dibuixant clarament el model d’Estat pel que estem treballant. Si fa 12 anys vam treballar per organitzar l’activisme social, dotar-lo d’un horitzó plausible en un termini breu i d’unes eines adequades -la mobilització- ara hem de començar per dibuixar amb precisió el país que volem i, alhora, construir una estructura organitzativa que canalitzi adequadament totes les energies en moviment. Cal mantenir l’activisme per seguir vius, però ara, abans de res, cal que el pensament col·lectiu entomi el repte plantejat en aquest projecte 1 i siguem capaços de definir el nou paradigma que necessitem, com a catalans però sobretot com a humans.

21 de gener de 2023

15è. COMUNICAT. SOBRE LES INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES

Pel front institucional, un dels sis previstos en el projecte de Full de Ruta a debat en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi ( www.mxi.cat ), es fixen dos objectius específics principals: assegurar el manteniment de la governabilitat per part de les forces independentistes en les institucions autonòmiques i municipals i debilitar les estructures del règim del 78 per poder tenir una correlació de forces més favorable.

El projecte 9, està centrat en les institucions autonòmiques i el marc general d’actuació en aquestes institucions es descriu així en el projecte de Full de Ruta: L'independentisme ha de tenir un projecte de govern -i, per tant, d'acció legislativa- per a les institucions autonòmiques. Un projecte que ha de contemplar les tres vessants següents: la gestió eficient de les competències existents; la reclamació constant i ben argumentada de la cessió de noves competències i recursos econòmics i, finalment, la denúncia pública dels incompliments de l'Estat en tots els camps. L'acció legislativa ha de complementar la que es pugui fer dins el marc autonòmic amb la de construcció de l'imaginari sobre el país que volem i no ens deixen. En aquest sentit, la tramitació de la proposta de reforma constitucional a instàncies del Parlament i les ILP promogudes des de la societat civil seran una mostra constant del que vol la ciutadania i que l'Estat impedeix a través dels seus òrgans judicials i, quan calgui, també des del Congrés i el Senat.

El comunicat anterior es va centrar en la proposta de tramitació de la iniciativa de reforma constitucional que hauria de representar el punt i final al procés de diàleg amb el Govern de l’Estat, ja sigui per començar el camí que, dins el marc constitucional, ens porti a la celebració del referèndum d’autodeterminació o perquè la negativa del Congrés espanyol certifiqui, d’una vegada per totes, que els catalans hem de deixar de banda, definitivament, qualsevol solució pactada. Probablement, sigui una condició “sine qua non” per poder restablir la unitat estratègica i d’acció de l’independentisme.

L’altra gran via que ha de portar-nos a aquesta unitat estratègica és la tramitació i aprovació de les ILP (Iniciativa Legislativa Popular) tal com es preveu en el projecte de Full de ruta. Tot i que la cambra legislativa més important no ha de ser el Parlament de Catalunya, cal que s’hi presentin les ILP que es tramitin per impuls de l’MxI fen-t’ho de forma prèvia o simultània a l’Assemblea de Representants, per deixar en evidència no només als grups parlamentaris que s’oposin a la seva tramitació o hi votin en contra, sinó als tribunals de justícia espanyols que, una vegada darrera l’altra, aniran suspenent la tramitació o la possibilitat d’executar les lleis derivades de les ILP. Serà la millor manera de demostrar que la consecució d’un Estat propi, de la República catalana, és l’única via per avançar cap a una societat més justa, més equitativa, més democràtica, més prospera, més solidària i per eixamplar la base del moviment independentista.

Però, ha de ser l’Assemblea de Representants del Consell de la República la que, sistemàticament, vagi debatent les ILP que rebi, promogudes des de les diferents organitzacions de la societat civil, i anar conformant el marc legislatiu del país que volem.

14 de gener de 2023

14è. COMUNICAT. SOBRE L’ACCIÓ POLÍTICA A L’ESTAT ESPANYOL

El Full de ruta a debat en la 2a. Conferència Nacional per l’Estat propi ( www.mxi.cat ) està estructurat en sis fronts, en cadascun dels quals es fixen uns objectius prioritaris que generen uns projectes pensats per crear les condicions adequades per afrontar el nou embat que ens porti a la instauració definitiva de la República.

El front institucional fixa dos objectius específics principals: assegurar el manteniment de la governabilitat per part de les forces independentistes en les institucions autonòmiques i municipals i debilitar les estructures del règim del 78 per poder tenir una correlació de forces més favorable.

El projecte 10 porta com a títol “Acció política a l’Estat espanyol” i el text actual del Full de Ruta diu: Més enllà del que es pot fer des de la Generalitat en la línia de denunciar els incompliments de l'Estat espanyol a Catalunya o de deixar en evidència els òrgans judicials anul·lant les iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya, les forces polítiques i socials catalanes han de construir aliances sòlides amb altres forces presents en el Congrés i Senat espanyols, contràries al règim del 78, ja sigui per qüestions polítiques, socials, econòmiques o territorials. En aquest sentit, la proposta de reforma constitucional en temes territorials o sobre si monarquia o república, poden ser elements que portin fins el límit el desgast del règim vigent. Els actors en aquest projecte són les forces independentistes amb representació al Congrés i al Senat espanyols.

Aquests darrers dies s’ha conegut la iniciativa del grup de Podemos al Parlament basc exactament en aquesta mateixa línia. És una bona ocasió perquè el Parlament català actuï en la mateixa direcció. En el Full de ruta de la 2a Conferència ja es preveu que el Parlament de Catalunya ha d’instar la reforma de la Constitució per introduir la celebració d’un referèndum sobre la forma d’estat -monarquia o república- i per introduir el dret d’autodeterminació dels pobles que conformen l’Estat espanyol, reconeguts fins ara com a nacionalitats històriques. La iniciativa del Parlament de Catalunya ha de fer-se de forma immediata per poder debatre’s en les Corts espanyoles durant l’actual legislatura i pot ser una de les conclusions de les negociacions entre els representants dels governs espanyol i català.

És fonamental prendre aquesta iniciativa en aquest moment. Les eleccions generals espanyoles se celebraran a la tardor vinent, esgotant la legislatura, i no ens podem permetre ni allargar a la legislatura vinent una taula de diàleg que només serveix per permetre que el PSOE vagi allargant l’escenari actual en el cas de tornar a guanyar ni podem esperar cap tipus de concessió per part de la dreta si guanya. Potser algú pensarà que si forcem la presa de decisió del Congreso la única cosa que aconseguirem és la unitat de l’espanyolisme de dreta i esquerra, en contra de canvis d’aquest tipus a la seva Constitució, però ens convé fer visible, aquí, a Espanya i a Europa, que la divisió real a l’Estat espanyol és entre els continuadors del règim postfranquista i els rupturistes. Per a molta gent, no cal tornar a demostrar-ho i hem de posar en evidència al PSOE, però si no ho fem ara, ens esperen uns anys molt més complicats, als independentistes però també als demòcrates de tot l’Estat.

07 de gener de 2023

13è. COMUNICAT. 2023, LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU RELAT

Tot i que, en termes generals i seguint la tònica dels darrers cinc anys, el balanç de l’any 2022 ha estat negatiu per l’independentisme, ha sigut un any clarificador en molts aspectes.

Per una banda, ha fet evident que la distància existent entre les bases i les cúpules dirigents és més gran que mai, especialment pel que fa als partits però també a les grans entitats protagonistes de la primera etapa del procés d’independència i, per l’altra, l’incapacitat dels principals actors de la desfeta del 2017 per explicar què va passar en les etapes prèvies i posteriors a l’1-O i assumir-ne les responsabilitats. (una de les condicions necessàries contemplades en el Full de ruta a debat en aquesta conferència (vegeu www.mxi.cat).

Un altre aspecte positiu és que hem acabat de prendre consciència que, malauradament, caldrà tocar fons del tot per estar en disposició de posar els fonaments de la segona etapa d’aquest procés que va començar fa més de 13 anys.

La 2a Conferència ha nascut per mirar cap el futur i posar les bases estratègiques i organitzatives que permetin la construcció d’un nou relat que converteixi la República Catalana en imprescindible per la nostra supervivència, com a persones, com a poble i com a espècie humana dins el planeta que ens acull i ens garanteix la vida.

Un relat que en el primer Full de ruta de país, aprovat en la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi (30/04/2011, Palau de Congressos de Montjuic), es fonamentava en raons històriques, simbòliques, culturals, lingüístiques, econòmiques, territorials,.... ( vegeu el llibret “ 175 raons per a l’Estat propi ”, presentat en aquella 1a Conferència), unes raons que semblaven suficients per justificar la independència del nostre país, però que no ho han estat per obtenir el suport d’una àmplia majoria social que tingués la seva traducció en una sòlida majoria política.

Sense oblidar les raons esmentades, sobre les que s’ha construït el catalanisme polític del segle XX, el nou relat ha de mirar el futur i dibuixar un país nou on valgui la pena de viure-hi, un país que doni resposta als reptes actuals i de futur que ens obliguen a repensar -ho tot, a escala local i global. .Un país on tots els seus habitants, independentment dels seu origen, ètnia, creences, ... estiguin orgullosos de ser ciutadans de Catalunya i sentir-se catalans. I, no podem pensar només des d’una perspectiva local, nacional, sense ser conscients que per tenir el país que volem hem de canviar el món i, si cal, ser-ne capdavanters per anar des de l’escala local a la global, però des d’una consciència crítica, com espècie, que ens porti a aprofitar la ciència i la tecnologia per al benefici col·lectiu.

La 2a Conferencia Nacional per l’Estat propi és el marc adient per establir aquest nou relat, a partir del qual serà molt més fàcil afrontar amb èxit el cicle electoral, d’almenys 4 eleccions, que tindrem entre aquest any que encetem i el següent, podent convertir les eleccions autonòmiques en les eleccions plebiscitàries que han de fer possible acabar allò que no vam ser capaços de culminar el 2017.

Bon Any nou i bona feina! Amb salut i llibertat

31 de desembre de 2022

12è. COMUNICAT. COM ACTUAR EN LA POLÍTICA ESPANYOLA

El Full de ruta a debat en aquesta segona Conferència Nacional per l’Estat propi (veure www.mxi.cat), dins el Front polític fixa aquest objectiu específic: És necessari teixir aliances amb les organitzacions polítiques de les altres nacions sotmeses per l’Estat espanyol per fer front comú en aquells temes que ens afecten a tots i, de forma molt especial, amb aquells amb els qui compartim llengua, cultura i història. Cal bastir, des d’aquestes nacions, un projecte comú dirigit especialment a abolir la monarquia de l'Estat espanyol com instrument de ruptura o desintegració del règim actual, amb el convenciment que els principals valedors del règim actual -PP i PSOE- s’hi oposaran. Del que es tracta, per tant, és de construir el front comú davant les principals forces del sistema com a millor camí per debilitar-lo i posar-lo en crisi.

Per a desenvolupar aquest objectiu amb accions concretes, el projecte 10 de la proposta de Full de Ruta es destina a l’acció política a l’Estat espanyol, amb aquest text introductori: Més enllà del que es pot fer des de la Generalitat en la línia de denunciar els incompliments de l'Estat espanyol a Catalunya o de deixar en evidència els òrgans judicials anul·lant les iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya, les forces polítiques i socials catalanes han de construir aliances sòlides amb altres forces presents en el Congrés i Senat espanyols, contràries al règim del 78, ja sigui per qüestions polítiques, socials, econòmiques o territorials. En aquest sentit, la proposta de reforma constitucional en temes territorials o sobre si monarquia o república, poden ser elements que portin fins el límit el desgast del règim vigent. Els actors en aquest projecte són les forces independentistes amb representació al Congrés i al Senat espanyols.

En aquesta línia i atesa la situació actual de clar enfrontament entre el Govern de l’Estat i la majoria del Congrés de Diputats que li dona suport, per una banda, i el Tribunal Constitucional i els partits de la dreta espanyola amb representació parlamentària, per l’altra, l’espiral de confrontació entre els principals valedors del règim del 78 -PSOE i PP- està arribant a uns nivells mai vistos fins ara. Avui, la batalla és estrictament pel poder i no hi ha una confrontació entre dos projectes diferenciats per a l’Estat. PSOE i PP defensen el mateix règim monàrquic i la unitat territorial. No tornem a caure en el parany de reformar Espanya com a camí per aconseguir el nostre objectiu. Hi hem dedicat més d’un segle i n’hem vist els resultats. Ara ens toca pensar en el nostre projecte nacional i ser conscients que ens cal debilitar el règim del 78 com a condició necessària per assolir l’objectiu.

L’any 2023, un any amb eleccions municipals i autonòmiques el mes de maig i amb les eleccions espanyoles o estatals abans d’acabar l’any, pot ser especialment decisiu per esbrinar fins on arriba aquesta confrontació. El paper de l’independentisme polític no pot ser altre que atiar el foc fins a provocar la implosió del sistema polític espanyol. Tal com estan les coses, cal seguir posant en evidència el cinisme, la covardia i les mentides d’un estat que limita el seu concepte de democràcia als postulats fonamentals de l’Espanya eterna, començant per la sagrada unitat de la seva pàtria.

24 de desembre de 2022

11è. COMUNICAT. LA 2a CONFERÈNCIA AVANÇA

El passat 30 de novembre va acabar el termini previst per a presentar esmenes al Reglament de Funcionament de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi. Tanmateix, també va concloure el termini per presentar les esmenes al Full de Ruta que havien de servir per elaborar el nou text refós d’aquest document.

En aquest segon període d’esmenes s’han presentat un total de 7 esmenes al Reglament de Funcionament i 27 al Full de ruta. La Comissió d’esmenes n’ha acceptat i/o transaccionat totes les referents als Reglament de Funcionament i 19 del Full de ruta. D’aquesta manera el Reglament de Funcionament resultant del procés d’esmenes ja s’ha de considerar com a definitiu. En canvi, i com a resultat d’alguna de les esmenes acceptades al Reglament de Funcionament, es manté obert el debat sobre el Full de ruta, a partir del nou text refós que incorpora les esmenes acceptades. Ambdós documents ja es poden consultar al web (www.mxi.cat).

Seguint el procediment previst en el mateix Reglament de Funcionament, també s’ha activat la constitució de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea de cloenda d’aquesta Conferència. La composició d’aquesta comissió serà de 5 persones i es farà pública el proper dia 23 de desembre. Serà responsabilitat d’aquesta comissió decidir la data definitiva d’aquesta Assemblea i, per tant, de fixar el calendari previ per a iniciar el procés per escollir la composició del Secretariat Provisional i per escollir els components de la Mesa que presidirà l’Assemblea.

També s’ha de constituir la Comissió de Comunicació, encarregada sobretot de la projecció i comunicació externa de la Conferència. Els inscrits que ho desitgin, encara poden incorporarse a aquestes dues comissions de treball. Només caldrà que enviïn les seves dades de contacte al correu organitzacio@mxi.cat.

17 de desembre de 2022

10è. COMUNICAT. LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN EL FULL DE RUTA DE L’MxI

Més enllà del seu origen històric, al segle XIV, la Generalitat de Catalunya és la institució creada durant la 2a. República espanyola i recuperada l’any 1977, amb el retorn del President Terradellas, una operació política ideada pel president del govern espanyol, Adolfo Suárez, per fer veure/creure que es feia la transició del franquisme cap a un sistema democràtic homologable internacionalment. El transcurs del temps ha mostrat les greus deficiències que es van denunciar en el debat previ al referèndum per aprovar la Constitució del 1978, donant la raó als qui volien la ruptura amb el regim anterior i no la seva “reforma”.

Amb la proclamació de la República Catalana, el 27-O de 2017, s’havia d’encetar un procés constituent que transformés la Generalitat en una nova institució, però la decisió del mateix Govern de marxar a l’exili o d’acceptar l’aplicació de l’article 155 i les seves conseqüències, van fer més evident que mai que la Generalitat era una institució espanyola, perfectament integrada en el marc autonòmic dissenyat a partir de la Constitució espanyola vigent.

El 6 i 7 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya -l’òrgan legislatiu de la Generalitat- aprovava la Llei de Transitorietat i la de Referèndum que van permetre la convocatòria i celebració del Referèndum de l’1-O i van dibuixar el marc legislatiu que permetria passar del règim autonòmic al de la República Catalana. Dues lleis que no han estat revocades pel propi Parlament i, en part, pendents d’aplicació.

És a partir d’això, dels resultats d’aquell referèndum i de l’actuació policial espanyola per intentar impedir-ne la celebració, que l’independentisme social i una part important del polític considera legítima la proclamació de la República Catalana i, per tant, centra la seva lluita en la instauració efectiva de la república en el territori que li és propi.

Des de llavors, a Catalunya conviuen dues estratègies cada cop més diferenciades, tot i que, pel que sembla, coincideixen en la necessitat d’un Govern de la Generalitat “independentista”. Si per aconseguir-ho caldrà formar governs d’unitat o no, dependrà de molts factors que, en general, poc o res tenen a veure amb l’objectiu final.

El Full de Ruta a debat en la 2a Conferència Nacional per l’estat propi (www.mxi.cat) deixa molt clar que tota la feina important que havia de fer la Generalitat per arribar a la instauració efectiva de la República catalana ja està feta i que, per tant, no cal tornar a posar en risc la institució autonòmica i els seus gestors -els partits polítics independentistes-. El que cal és que la gestió al capdavant del Govern sigui el més eficaç possible, en benefici de la majoria de la ciutadania.

Quan es produeixi la victòria d’una única candidatura independentista, com la que proposa el Full de ruta de l’MxI (o una de semblant) a les eleccions autonòmiques “plebiscitàries”, amb majoria absoluta de vots i escons, el President del Consell de la República anunciarà públicament que es fa efectiva la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017. Posteriorment, anirà al Palau de la Generalitat on, rebrà el traspàs de poder del president de la Generalitat d’aquell moment. Per arribar a aquest punt, sí que caldrà unitat i, com sempre, de baix a dalt, per pressió popular.

10 de desembre de 2022

9è. COMUNICAT. EL CONSELL DE LA REPÚBLICA I EL FULL DE RUTA DE L’MxI

El Consell de la República és la gran novetat de la segona etapa del procés d’independència. Va néixer a conseqüència de la decisió d’exiliar-se de part del Govern de la Generalitat després de proclamar la República Catalana, el dia 27 d’octubre, al Parlament de Catalunya. La precarietat de la situació dels exiliats, la persecució a la que van ser sotmesos i el fet que una part del Govern preferís seguir el camí de sotmetre`s a la justícia espanyola, va retardar massa temps la seva formació i, en part, li va restar legitimitat com a hereu del Govern legítim a l’exili.

La vinculació partidista del President Puigdemont i la lluita fratricida entre el que en quedava de la desfeta de Convergència i ERC va portar a identificar excessivament el Consell amb el projecte de la Crida, convertit posteriorment en Junts per Catalunya. Quan, més tard, el President Puigdemont es va desvincular de la direcció del nou partit, el mal ja estava fet, ja que una part de l’independentisme no reconeix el Consell com el que hauria de ser, la primera institució republicana en construcció, des de l’exterior.

La constitució de l’Assemblea de Representants, escollida amb un sistema electoral més adaptat a la realitat social i territorial del país que l’actual sistema electoral autonòmic, ha representat la culminació de l’estructura institucional bàsica del Consell. Ha estat un procés massa lent i del que encara no se’n veuen resultats. Mentrestant, el Govern del Consell ha pres decisions erràtiques, com la creació prematura dels Consells Locals, que segueixen sense tenir unes funcions ben definides i que, sovint, xoquen amb la dinàmica de l’ANC. Fruit de tot plegat, el suport al Consell ha quedat lluny dels objectius fixats i, molta gent, encara no el veu com la primera institució de la nova República.

El Full de ruta de l’MxI, actualment a debat (www.mxi.cat), assigna al Consell el paper pel qual va ser creat i defineix les seves funcions com les que correspondrien tant a la institució legislativa com a la de govern de la República. Ho fa partint de zero (sense reproduir les estructures ni el funcionament de la Generalitat autonòmica ni de l’Estat espanyol), mirant el futur, pensant en un Estat al servei de la ciutadania i punta de llança del nou model d’estat que ha de marcar el mapa polític de l’Europa de la nova era, lluny del mapa de l’encarcarada, estatalitzada, burocratitzada i insensible Unió Europea.

Un Full de ruta que defineix el Consell com l’eina fonamental per concentrar l’activitat de bona part de les organitzacions de la societat civil i dirigir els esforços cap a la definició de la República que volem, de forma oberta i participativa. Els 20 projectes previstos en el Full de Ruta i contemplats com a prioritaris han de desembocar en un seguit d’Iniciatives legislatives populars que impulsin la formació d’una majoria social que culmini en una majoria política capaç d’instaurar la República catalana en territori propi i de protegir-la i mantenir-la des del primer moment.

Estem construint el futur i, la construcció de les institucions republicanes a l’exterior és essencial per a mostrar aquest futur a tota la ciutadania del país, però aquesta construcció ha de ser una obra col·lectiva, des de dins i de fora...o no serà.

3 de desembre de 2022

8è. COMUNICAT. ÒMNIUM I EL FULL DE RUTA DE L’MxI

L’ANC, va ser principal protagonista de la primera etapa del procés d’independència, sobretot, durant els anys 2012-2015. Després de l’èxit de la manifestació que l’Assemblea va convocar pel 11-S del mateix any, Òmnium Cultural, presidit per l’enyorada Muriel Casals, en un acte públic a Santa Coloma de Gramenet, a finals del mateix 2012, va posicionar-se explícitament a favor de projecte independentista, passant a co-protagonitzar les mobilitzacions més memorables d’aquella primera etapa.

El 27-O del 2017 va representar la interrupció sobtada del procés i, de retruc, el moviment per la independència va quedar sense una estratègia unitària, sense un full de ruta que dibuixés un traçat per a reprendre el camí. La lluita per la independència va quedar substituïda, en bona part, per la lluita contra la repressió, centrada especialment en la defensa dels presos polítics i dels perseguits pels aparells policíacs i judicials espanyols. En aquesta tasca, Òmnium hi ha tingut -i encara té- un paper cabdal.

Enguany, els canvis en la Junta d’Òmnium han representat un punt d’inflexió en la trajectòria de l’entitat durant els darrers anys. Reafirmant-se com una entitat independentista, manifesta la voluntat d’encetar una nova etapa en la que es proposa obrir-se especialment als joves i als ciutadans catalans provinents d’altres cultures d’arreu del món, alhora que es postula com a interlocutora de tots els actors independentistes, per la seva posició transversal.

Aquesta voluntat de començar una nova etapa concorda amb el que es diu en el projecte de Full de ruta que es debat en la 2a. Conferència Nacional per l’Estat propi (www.mxi.cat) on s’esmenta Òmnium com un dels principals actors de la segona etapa que, des de la societat civil, pot ser un dels impulsors de projectes tan necessaris com els de llengua i cultura, base i essència de la nostra identitat nacional.

El fraccionament de la societat civil, amb unes diferències potser no tant visibles ni sagnants com les que es produeixen entre els partits polítics, a més de reprovables i perjudicials per al conjunt del moviment, dificulten la possibilitat d’un pal de paller o d’un motor del procés en aquesta segona etapa. En el Full de ruta esmentat es planteja la necessitat de treballar coordinadament i que cadascú ho faci en el que encaixi millor amb als seus objectius o n’estigui més preparat.

Sembla obvi que Òmnium, junt amb la Plataforma per la llengua, la CAL i altres entitats vinculades amb la defensa de la llengua i la cultura, és un dels actors imprescindibles per l’etapa que tot just comencem. Per sort, la nostra societat és plena d’iniciatives en aquest camp, però ningú entendria que Òmnium no assumís, amb humilitat i generositat, el paper que la seva pròpia història li ha assignat.

26 de novembre de 2022

7è. COMUNICAT. L’ANC I EL FULL DE RUTA DE L’MxI

El passat dia 15 es va penjar al nostre web el text refós del Reglament de Funcionament de la 2a Conferència i del Full de ruta que s’hi està debatent. Ambdós textos són el resultat de les esmenes presentades durant el primer mes de debat. En total s’han presentat 6 esmenes al Reglament de Funcionament, que han estat acceptades per la comissió d’esmenes, i 55 esmenes al Full de ruta, de les que 53 han estat acceptades i 2 transaccionades. El debat continua a www.mxi.cat però ara ja a partir dels dos nous textos, tot i que també s’hi poden trobar els dos primers documents, per si algú defensa els punts inicials que ara han estat esmenats.

En el nostre 1r comunicat (08/10/2022) dèiem que l’any 2011, el Moviment per la Independència va organitzar la Conferència Nacional per l’Estat propi, amb l’objectiu d’aprovar un Full de ruta en el que, com a primer pas, es preveia la creació de l’ANC, tal com es va produir quasi un any després. L’ANC va assumir i desenvolupar el Full de Ruta aprovat en la Conferència.

També hi dèiem que avui, el moviment independentista compta amb molts més actors que llavors, però 5 anys després del referèndum de l’1-O no compta amb un Full de Ruta que endreci la situació de dispersió i enfrontaments interns i marqui un horitzó amb un camí clar per arribar-hi. Ara no cal crear noves organitzacions, sinó el marc de col·laboració per treballar totes en la mateixa direcció.

En aquesta línia de col·laboració entre organitzacions del front social, l’ANC hi té un paper fonamental. Per una banda les Assemblees sectorials hauran de construir les propostes que serveixin de base per a les ILP (Iniciatives Legislatives Populars) que permetin fer visible el país que volem a tota la ciutadania, es declari independentista o no. Aquestes ILP hauran de ser tramitades al Parlament de Catalunya on, per les limitacions del sistema autonòmic i, sobretot, per les intervencions judicials, probablement no podran arribar fins al final, però també han de ser presentades a l’Assemblea de Representants del Consell de la República, per acabar de consolidar el paper pre-legislatiu que li correspon a aquest òrgan de la República en construcció des de l’exili. I, per altra banda, caldrà tornar a dinamitzar les Assemblees Territorials amb projectes engrescadors, de futur, que els permetin tornar a sortir al carrer a recollir signatures per avalar les diferents ILP i propagar els beneficis de l’Estat propi.

L’ANC ha estat, i hauria de continuar essent, l’organització cívica que aporta el major nombre d’activistes a múltiples causes. Avui ja hi ha una colla d’entitats i organitzacions que estan preparant projectes de desobediència civil que poden resultar fonamentals per crear el momentum de fer el tomb a la situació o per la resistència que serà indispensable quan s’instauri de manera efectiva la República en territori propi. És imprescindible que l’ANC trobi el seu lloc en el nou escenari que s’està dibuixant, però, per qüestions de seguretat i de protecció de la pròpia organització, no ha de ser qui organitzi ni protagonitzi aquestes accions.

19 de novembre de 2022

6è. COMUNICAT - 2a. ELS PARTITS POLÍTICS EN EL FULL DE RUTA QUE ESTEM DEBATENT

6è. COMUNICAT - 2a. CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

Durant la primera etapa del procés es va repetir, i amb raó, que els partits polítics eren la baula feble del moviment per la independència. En un primer moment, es van veure empesos per l’ANC a incorporar la independència en els seus objectius a curt termini. Malgrat això, en cap moment es va poder parlar d’una estratègia comuna per assolir l’objectiu. Només l’entesa entre la societat civil i les institucions catalanes -especialment els ajuntaments representats per l’AMI i la presidència de la Generalitat- va fer possible arribar fins on es va arribar l’octubre de 2017. El Parlament també es va afegir puntualment a aquesta dinàmica (jornades del 6 i 7 de setembre de 2017, sobretot), però preferentment va ser l’escenari de les desavinences i enfrontaments entre els partits independentistes (fins i tot quan dos d’ells van integrar-se a la llista de Junts pel Sí).

El que ha passat des d’aquell mes d’octubre no fa més que confirmar que els partits estan entestats en la lluita per l’hegemonia política i, en conseqüència, en la imposició de la seva estratègia, no necessàriament vinculada a la consecució de la independència.

La independència, però, no s’assolirà al marge dels partits. Els resultats electorals d’aquests darrers 12 anys demostren que hi ha una massa molt significativa de votants independentistes que són fidels a uns o altres i sense el seu suport no hi haurà una majoria suficient per instaurar la República Catalana.

El Full de ruta (FdR) que actualment es debat en la 2a. Conferència per l’Estat propi (www.mxi.cat) defineix sis fronts, tres dels quals -el polític, l’institucional i l’internacional- són aquells on els partits polítics independentistes hi tenen un paper important a fer, però, és sobretot en el front institucional en el que en són els únics actors. En aquest front, el FdR contempla dos grans projectes la responsabilitat dels quals depèn exclusivament dels partits: la gestió de les institucions autonòmiques, per assegurar el manteniment de la majoria independentista i, si pot ser, augmentar-la i, en segon lloc, l’acció política coordinada a les institucions de l’Estat espanyol, amb l’objectiu de debilitar el règim del 78 a partir d’iniciatives parlamentàries i dels pactes amb altres formacions nacionalistes La gran diferència en relació a la primera etapa és que aquesta feina la poden fer des de la legalitat derivada de la constitució espanyola i, per tant, sense posar en perill la seva subsistència política i econòmica.

Alhora, però, els partits han de fer un pas al costat, cedint el protagonisme a les altres dues potes del moviment per la independència -societat civil i Consell de la República- que, per les seves característiques, poden actuar amb molta més llibertat i eficàcia, com anirem veient en els comunicats de les properes setmanes.

12 de novembre de 2022

5è. COMUNICAT - 2a. CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

El projecte de Full de ruta que s’està debatent en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi contempla la constitució d’una candidatura de país per a presentar-se a les eleccions autonòmiques i guanyar-les amb majoria absoluta de vots i escons. Ha de ser el pas necessari per instaurar la República catalana proclamada el 27-O de 2017, amb el retorn del President Puigdemont i l’inici del procés constituent que ens porti a l’aprovació, en referèndum, de les Constitucions catalanes i a la convocatòria de les primeres eleccions de la nova República.

Avui, amb l’independentisme polític més dividit i enfrontat que mai i amb estratègies diferents de les dues principals entitats socials, semblen molt remotes la possibilitat que això passi. Per tant, primer cal crear les condicions polítiques, socials, econòmiques, culturals,...per fer-ho possible. És molta la feina a fer i és imprescindible posar les bases organitzatives i mentals per assegurar que aquesta feina es fa i es fa en l’ordre necessari, sense posar el “carro davant dels bous”.

En alguns cercles independentistes s’ha obert un debat sobre la conveniència de començar a treballar per la constitució d’una llista cívica que, si cal, s’enfronti als tres partits amb representació parlamentària que, almenys fins ara, hem identificat com a independentistes. S’ha arribat a dir que s’ha de treballar per fer caure el govern autonòmic l’11S de l’any vinent i que aquesta llista cívica ha d’estar a punt en el cas de convocar-se eleccions anticipades.

Seria possible instaurar la República catalana només amb els diputats d’aquesta quarta llista independentista? Encara que fos la llista independentista més votada, la seva fermesa i determinació arrossegaria les altres formacions independentistes a assumir aquesta proposta? I si no fos la més votada, donaria suport a la que obtingués més vots per formar govern? I si no ho fes, assumiria que amb la seva negativa (o no presència) potser hi hauria un president i un govern autonòmic unionista?. Però el pitjor de tot pot ser que si una candidatura així és impulsada per l’ANC, ens podríem permetre quedar-nos sense l’entitat social que ha estat capdavantera de la lluita per la independència? O no seria així si queda associada amb una quarta llista que entra a competir en el terreny electoral?

La llista de país, entesa com a única llista independentista, figura entre les propostes de l’ANC des de 2014 de forma explícita i, de forma implícita, des del seu Full de ruta fundacional. En les eleccions de 2015 quasi es va aconseguir amb la constitució de Junts pel Sí, però la volta que CDC i ERC van fer a la proposta inicial de l’ANC, la negativa de la Cup a integrar-s’hi i les disputes internes entre els dos partits que s’hi que ho van fer, va comportar que la lectura d’aquelles eleccions no fos feta en clau plebiscitària.

Cinc anys després de la proclamació de la República catalana, entrar en el joc autonomista i perdre el caràcter transversal de l’ANC seria un pas enrere de conseqüències nefastes. Només queda un camí que porti a la instauració de la República catalana i el projecte de Full de ruta de la 2a Conferència nacional per l’Estat propi el defineix amb tot detall, però falta el més important: que sigui un Full de ruta compartit per tot l’independentisme. Només la pressió social farà possible que els partits estiguin disposats a assumir el seu paper en aquesta segona etapa del procés.

5 de novembre de 2022

4t. COMUNICAT - 2a. CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

Sembla que, definitivament, podem donar per tancada la primera fase del procés d’independència i el període de dol i desorientació que la fet allargar fins ara. Els indicadors d’aquest canvi d’etapa tornen a sortir de la societat civil, amb Òmnium reclamant un canvi de cicle i una nova orientació més inclusiva del procés, amb l’ANC posant en marxa la Conferència nacional del moviment civil independentista i l’MxI amb la convocatòria de la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi, seguint la mateixa fórmula que es va utilitzar fa 11 anys, en la 1a Conferència.

El que a primer cop d’ull pot semblar la continuació del desgavell dins el món independentista, amb propostes aïllades i en certa manera contradictòries o superposades, té un mateix fil conductor: la necessitat de mirar endavant, cap el futur, i plantejar fórmules que permetin sortir de l’atzucac.

És important que les dues entitats més importants de la societat civil proposin fer foc nou. Tot i semblant que comencen aquesta segona etapa amb estratègies molt diferents, només cal que cerquin els punts de coincidència i valorin la complementarietat d’aquells en els que cada una hagi de centrar la seva activitat. L’experiència de la primera etapa ens ensenya que tot i no coincidir moltes vegades en com enfocar algunes accions, el cert és que el balanç conjunt resulta clarament positiu. Van saber arribar a acords i tirar endavant, essent un exemple que ben poques vegades van seguir els partits, l’altra gran grup d’actors del moviment per la independència.

La 1a Conferència, l’any 2011, va servir per crear l’ANC, el gran motor del procés des de la societat civil. A finals de 2012, a Santa Coloma de Gramenet, Òmnium va fer el salt cap a l’independentisme com l’única via possible per assolir els objectius històrics de l’entitat en el camp de la llengua, la cultura i el país.

La 2a Conferència nacional per l’Estat propi proposa un Full de ruta perquè el conjunt del moviment independentista pugui treballar de forma coordinada per encarar amb possibilitats d’èxit el nou embat amb l’Estat espanyol. Potser cal començar a sacsejar les grans entitats de la societat civil, que ja estan mostrant la seva voluntat de revisar el passat i de plantejar el futur construint una república per a tothom que viu o vol viure a Catalunya, sense distinció d’origen, idees, edat o condició. Si la societat civil torna a prendre el timó del procés i a marcar el ritme, els partits s’hi afegiran -per voluntat o necessitat- i el Consell de la República podrà fer la feina per la qual va ser creat, per construir la República catalana des de l’exili i per encapçalar el treball que ens porti al reconeixement internacional del nou Estat.

29 d’octubre de 2022

3r. COMUNICAT - 2a. CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

Avui fa tres setmanes de l’inici d’aquesta Conferència i ja s’han rebut les primeres esmenes, tant al Reglament de funcionament com al Full de ruta. Tal com està previst en el mateix reglament, el proper dia 30 es tancarà la fase d’esmenes al Reglament de funcionament i abans del dia 15 de novembre es publicarà, al web, el reglament definitiu que regirà tot el desenvolupament d’aquesta 2a Conferència. El mateix dia 30 d’octubre es tancarà la primera fase d’esmenes al Full de ruta i el dia 15 de novembre, com a màxim, es publicarà al web el text refós resultat de la incorporació de les esmenes presentades durant aquest mes d’octubre.

El projecte de Full de ruta defineix tres grans actors d’aquesta segona etapa del procés d’independència: la societat civil, el Consell de la República i els partits polítics. En relació a la primera etapa, la gran novetat és el Consell de la República, amb l’Assemblea de Representants com a òrgan legislatiu i el Govern del Consell com a òrgan executiu, a l’exterior, i els Consells locals a l’interior.

La impulsió d’ILP (Iniciatives Legislatives Populars segons la denominació autonòmica) o Codis Projectius (segons la denominació de l’Assemblea de Representants) és un dels principals eixos de treball dels Consells locals que es preveu en el projecte de Full de ruta, ja que combinen l’acció legislativa, que ha de completar l’Assemblea de Representants, amb l’acció de mobilització entorn de cada iniciativa, doncs per ser presentades com ILP al parlament autonòmic han d’estar avalades per un mínim de 50.000 signants a títol individual, el mateix nombre que per presentar la iniciativa davant l’Assemblea de Representants.

La programació dels temes que s’han de plantejar ha de permetre bastir l’estructura institucional, territorial i administrativa de la nova República així com dibuixar les grans línies d’actuació en matèria d’ensenyament, sanitat, habitatge, energia, equitat, finançament, etc. Demostrar que la República catalana serà la millor eina per millorar les condicions de vida de la seva ciutadania, serà la millor manera d’eixamplar la base de les persones favorables a instaurar la República en territori propi i, també, d’aconseguir que es donin les condicions favorables per a instaurar-la.

En aquesta línia, el projecte de Full de ruta proposa que aquestes ILP també siguin presentades al Parlament autonòmic, encara que en la majoria de casos o no seran admeses a tràmit o si superen el tràmit parlamentari, seran tombades per l’aparell judicial de l’Estat espanyol. Serà una prova més de la distància insalvable entre les velles estructures d’un estat corrupte i al servei d’una minoria extractiva i les noves estructures d’una república al servei de la majoria contributiva.

Animem als membres dels Consell locals del Consell de la República i de l’Assemblea de Representants del Consell de la República a inscriure’s a www.mxi.cat i participar activament en el debat d’un Full de ruta que té com a objectiu principal endreçar la feina que ja estan fent els diferents actors -persones, col·lectius, entitats i partits- i aconseguir la unitat estratègica de tot el moviment per la independència.

22 d’octubre de 2022

2n. COMUNICAT - 2a. CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

Avui fa 15 dies de l’inici del debat dels dos documents que han de servir per cloure aquesta 2a Conferència Nacional per l’Estat propi, a meitats del proper mes de gener. El primer document ha de servir per decidir el Reglament de Funcionament d’aquesta conferència i està previst aprovar-lo telemàticament el dia 15 de desembre. Debatre el Full de Ruta de país, el segon document, és el gran objectiu d’aquesta 2a Conferència i aprovar-lo és el principal punt de l’ordre del dia de l’acte de cloenda.

El projecte de Full de ruta (veure www.mxi.cat) es pot resumir així: En primer lloc, es descriu qui forma part del Moviment per la Independència (MxI), la situació actual del moviment després que la primera etapa del procés va acabar sense aconseguir l’objectiu fixat i les causes d’aquest primer fracàs.

A continuació, el projecte de FdR fa una anàlisi de les fortaleses i debilitats del moviment i de les oportunitats i amenaces que ens trobarem per escometre amb èxit aquesta segona etapa del procés. Després de definir els 4 objectius bàsics que hem d’assolir, es detallen els principals actors d’aquesta segona etapa -la societat civil, el Consell de la República i els partits polítics- i com estructurar tot el moviment independentista a partir de sis fronts d’actuació -social, polític, institucional, internacional, cultural i econòmic- i de diferents projectes que es consideren fonamentals per completar els objectius del moviment.

La finalitat d’aquests projectes és doble: per una banda, mobilitzar la ciutadania oferint el marc de treball més adequat a cada persona i donant sentit a la feina que faci cadascú. Només així s’aconseguirà tornar als nivells de compromís de l’1-O i eixamplar la base independentista. Per l’altra banda, de cada projecte han de sorgir una o més Iniciatives legislatives Populars (ILP) que hauran de ser tramitades en paral·lel al Parlament autonòmic i a l’Assemblea de Representants del Consell de la República, amb la finalitat de demostrar que la via autonòmica ja no té més recorregut i, alhora, de fer que el corpus legal bàsic de la República es vagi construint des de l’exterior. De retruc, la tramitació d’aquestes ILP permetran anar creant el Cens Nacional Català, la veritable base de la República digital.

Les ILP es convertiran, així, en l’eix vertebrador del moviment, de manera que els tres grans actors confluiran en el mateix projecte sense rivalitats estèrils.

Una de les primeres ILP ha de ser sobre el “Sistema electoral de la República” que serveixi per disposar d’una llei pròpia que tingui en compte la representació de totes les comarques del país i ,alhora, respecti el principi de proporcionalitat i asseguri la relació directa entre els electors i els electes. Aquesta llei ha de servir de base per a la confecció de la llista de país -o llista cívica- que es presenti a les primeres eleccions que se celebrin després que el conjunt del moviment consideri que ja es donen les condicions per convertir-les en plebiscitàries i constituents i, per tant, que obrin la porta al retorn del President de la República a l’exili per instaurar la República Catalana en territori propi.

Us convidem a inscriure’s a www.mxi.cat i participar primer en el debat i després en els projectes en els que considereu que podeu fer-hi una aportació constructiva.

Salut i República!

15 d’octubre de 2022

1r. COMUNICAT - 2a. CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI

L’any 2011, el Moviment per la Independència va organitzar la Conferència Nacional per l’Estat propi, amb l’objectiu d’aprovar un Full de ruta en el que, com a primer pas, es preveia la creació de l’ANC, tal com es va produir quasi un any després. L’ANC va assumir i desenvolupar el Full de Ruta aprovat en la Conferència.

Avui, el moviment independentista compta amb molts més actors que llavors, però 5 anys després del referèndum de l’1-O no compta amb un Full de Ruta que endreci la situació de dispersió i enfrontaments interns i marqui un horitzó amb un camí clar per arribar-hi. Ara no cal crear noves organitzacions, sinó el marc de col·laboració per treballar totes en la mateixa direcció.

La 2a Conferència Nacional per l’Estat propi entoma el repte de fer el mateix que vam fer en l’inici d’aquest procés i ja ha començat a treballar. A www.mxi.cat podreu trobar els dos documents a debat i els Primers signants, amb les quasi 300 persones que es varen inscriure els tres primers dies.

El debat i aprovació del Full de Ruta és l’objectiu fonamental de la 2a Conferència. En el projecte sotmès a debat hi figuren els sis fronts d’actuació i una vintena de projectes que han de servir per crear les condicions adequades per passar a la fase de desenllaç, que el projecte fa coincidir amb el final de l’actual legislatura del Parlament autonòmic.

El Reglament de funcionament articula el sistema de participació durant la fase d’esmenes, per via telemàtica, i el desenvolupament de l’Assemblea General que clourà aquesta 2a Conferència, a meitats del mes de gener proper. Com es preveu en aquest reglament, també hi trobareu la composició de la comissió d’esmenes.

L’anunci de la impulsió, per part de l’ANC, d’una conferència amb un nom semblant, coincidint amb la data d’inici de la 2a Conferència nacional per l’Estat propi pot haver generat una certa confusió entre una part del moviment independentista. La lectura d’ambdós manifestos i dels objectius d’ambdues iniciatives ajuden, però, a veure que es tracta de projectes diferents i que poden ser del tot complementaris. Animem tothom a participar en les dues iniciatives i a treballar perquè quan acabin, el moviment independentista tingui un únic Full de ruta compartit i assumit per la ciutadania i totes les entitats i organitzacions treballem amb lleialtat i respecte mutu per aconseguir la instauració efectiva de la República catalana al més aviat possible.

8 d’octubre de 2022